[24/05] Sobre l'entrada dels Mossos d'Esquadra a la universitat

La Universitat Autònoma va ser, una vegada més, l'escenari d'un vergonyós espectacle protagonitzat pels Mossos d'Esquadra.

A primera hora del matí del dia 24, arribaven al campus de Bellaterra més de vint furgons de la policia catalana i cepats goril·les uniformats eren instal·lats al llindar de l'autopista amb la universitat, a totes les entrades i a l'estació de FGC. Havien estat enviats pel Conseller Puig, amb la complicitat a l'Autònoma d'un equip de govern desintegrat, decrèpit i en funcions.


L'excusa oficial per a justificar aquest desplegament era garantir el normal desenvolupament de les eleccions a rector que havien de produir-se aquell dia, gairebé mig any després de la dimissió d'aquell càrrec per part de l'infame Anna Ripoll. Els mitjans de comunicació, sempre al servei de la classe social que els posseeix, es van afanyar a difondre la falsa idea de que els i les estudiants voliem boicotejar el procés electoral.


Casualment aquell dijous tenia lloc la tercera jornada consecutiva de vaga estudiantil a la universitat. La vuitena en tot el curs. La lluita estudiantil que ha tingut lloc aquest any és un pols que els gestors polítics del sistema capitalista, cada cop més incapaços de perpetuar la dominació de la burgesia a través dels mecanismes de generació de consens social, no podien tolerar. Temen el previsible ascens i desenvolupament de la lluita de classes a la universitat en els propers mesos i anys.


La brutal intrusió dels cossos de repressió a la Universitat Autònoma constituia una veritable declaració d'intencions del Govern de la Generalitat, alhora que un avis als i les estudiants de cara a l'any vinent, amb la perspectiva de la vaga indefinida a l'horitzó. Aquest cop sobre la taula del Govern s'enquadrava en una tendència que s'està donant de forma generalitzada a nivell estatal i europeu: el bloc de poder oligarquic-burgés està fent servir de forma cada cop més recurrent les seves eines repressives en detriment dels mecanismes de consens social per a mirar de mantenir la seva brutal dictadura. Aquest fenomen es produeix de forma paral·lela a les creixents agressions que s'estan donant contra els drets de la classe treballadora i les capes populars, incloent-hi el desmantellament dels serveis públics essencials -entre ells l'educació- i la seva transformació en suculents mercats per als monopolis.


En el transcurs de la invasió de la universitat per part dels Mossos d'Esquadra, els i les estudiants, al costat del PAS i el PDI, vàren generar la mena de resposta que més tem l'oligarquia: una resposta de masses.


Els i les estudiants, els sectors populars i la classe obrera de tot l'Estat comprendran,  a mesura que es desenvolupi la lluita de classes i gràcies a la intervenció dels i les comunistes als fronts de masses, que si s'organitzen i duen a terme una lluita massiva i organitzada, no espontània ni individualista, poden no només aturar les agressions de la burgesia, sinó també contraposar el seu poder obrer i popular al monstruós sistema polític, econòmic i social que és el capitalisme.

[CJC-JCPC UAB] El conflicte sahrauí: Solidaritat i lluita.

Benvoluguts companys/es, aquest dimarts 29 de maig, el col·lectiu JCPC-UAB organitzem un acte de recolzament al poble sahrauí sota el nom: "El conflicte Sahrauí, solidaritat i lluita". En aquest contarem amb les intervencions de Buha Mahfud (jove saharauïa estudiant de dret a la UAB i membre de Joves Saharauis a Catalunya) i Xavi Ferràndiz (estudiant d'història a la UAB, membre de Sabadell Acull infants Sahrauís i militant de JCPC-UAB).

L'acte es realitzarà a la sala d'actes de l'ETC a les 14:30

Davant els nous atacs al poble del Govern de la Generalitat

El Govern d’Artur Mas acaba d’anunciar un nou paquet de mesures antipopulars que aprofundeix en l’atac a la classe obrera i als nostres drets socials conquerits.

El Govern de la Generalitat ha anunciat:

1.    Una rebaixa del 5% del complement salarial autonòmic dels funcionaris de l’Administració de l’Estat, i la consolidació de les retallades salarials del conjunt de funcionaris autonòmics, el que, juntament amb la congelació de l’IPC dels darrers anys, ha minvat notablement el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics.

2.    Acomiadaments massius a les empreses públiques, acomiadaments que no faran altra cosa que precaritzar i afeblir les poques empreses públiques catalanes que ens queden, per poder-les regalar a la oligarquia i els monopolis.

3.    Augment de la matrícula als Cicles Formatius de Grau Superior i un augment del 20% dels alumnes per aula, novament la joventut obrera en el punt de mira de la burgesia catalana, a la que es vol condemnar al fracàs escolar i a un futur laboral cada cop més precari.

4.    Noves regulacions sanitàries, que afectaran als malalts crònics i els pensionistes. El Govern de la Generalitat aprofundeix en la via de la liquidació de la sanitat pública en benefici dels grans monopolis sanitaris.

Igualment reafirmen el seu afany privatitzador, recalcant el caràcter irreversible de les privatitzacions d’empreses com Túnel del Cadí i Aigües Ter Llobregat (aquest en forma de concessió privada) i la venda a preus ridículs d’edificis de titularitat pública.

Per els i les comunistes no es tracta d’una qüestió de dretes o falses esquerres, avui mateix, a Andalusia, el Govern del PSOE-IU anuncia mesures similars, com retallades salarials a funcionaris, la pujada d’impostos a les rendes del treball i impostos sobre el consum. El PCPC considera que aquests atacs a la classe obrera son l’expressió de les dificultats del capitalisme per sortir de la seva crisi, descarregant sobre nosaltres totes unes mesures encaminades a que la burgesia mantingui els seus beneficis.

La classe obrera no pot admetre ni un sacrifici més per salvar el capitalisme, és imprescindible que ens organitzem més i millor, que ens organitzem per lluitar. En els llocs de treball, en els llocs d’estudi i en els nostres barris.

En aquest context, el PCPC i els CJC/JCPC reafirmem el nostre suport a la vaga general estatal del sector de l’educació convocada per el proper 22 de maig.

El PCPC i els CJC/JCPC fem una crida a la classe obrera a organitzar-se en Comitès d’Unitat Obrera, per confrontar l’ofensiva del capitalisme, fem una crida als sindicats majoritaris a que convoquin una nova Vaga General.

El capitalisme només ens pot oferir explotació, misèria i violència; només el socialisme-comunisme pot garantir el benestar i el progrés per a les grans majories.

Ni un sol sacrifici per salvar a la burgesia! Cal una altra Vaga General!

Comitè Executiu

Barcelona, 15 de maig de 2.012

El 22 de maig: estudiant, treballador, recolza i secunda la vaga general educativa!

Davant els atacs per part del govern de l'oligarquia cap a l'educació pública, la joventut de la classe treballadora i el poble han de respondre amb contundència, per això, des dels CJC/JCPC recolzem la convocatòria de vaga general en el sector de l'educació del proper 22 de Maig.

La situació de l'educació pública a l'Estat espanyol és crítica. El pressupost destinat a l'educació en els PGE s'ha vist reduït en un 20%, ascendint aquesta retallada en l'ensenyament superior universitària a una retallada del 60%, la qual cosa provocarà massificació d'aules, tancament de centres, acomiadaments de professors no titulars, sobretot els més joves i un minvament de la qualitat de la docència impartida a causa de la falta de recursos. Al costat d'això, es concedeixen concerts a entitats privades i religioses per impartir docència, rebent fons estatals. Es pot observar clarament que existeix una intenció d'acabar amb l'educació pública en benefici de la privada i concertada.

 

El govern ha fet públic un anunci de pujada de taxes de fins a un 66% per als graus, així com la revisió de la quantitat de titulacions existent amb l'objectiu de reduir-la per criteris d'eficàcia. Actualment l'estudiant de la universitat paga el 15% del cost real, però amb la justificació d'aconseguir la retallada de 3.000 milions euros en educació, es pretén augmentar d'aquest 15 al 25% el cost que assumeix l'alumnat en la primera matrícula. En concret, aquesta pujada de taxes suposa fins a 540 euros més a l'any per als alumnes de nou ingrés. El percentatge de cost s'eleva pagant entre el 30 i el 40% més en la segona matrícula, entre el 65 i el 75% en la tercera; i entre el 90 i el 100% en la quarta (uns 6.000 euros).

A més, per als màsters es proposa que en aquells que no suposin la clau a l'exercici d'una professió, es pagui entre el 20 i el 50% del cost real. Al costat d'això, cal recordar el descens notable en les beques amb una retallada de gairebé un 12% (166,4 milions menys respecte a l'any anterior) Això suposa un clar atac als fills i filles de la classe treballadora i els sectors populars, ja que se'ls nega la possibilitat d'accedir a l'educació superior.

Sota el pretext de la situació econòmica i la crisi de sobreproducció capitalista es pretén destruir l'educació pública per posar-la al servei dels monopolis. Tots aquests atacs (reforma laboral, baixada general del poder adquisitiu del poble, privatització de la sanitat...) formen part d'una estratègia del capital per tractar de sortir de la situació de crisi en la qual es troba i per a això no dubtarà a robar al poble. El capitalisme és un sistema depredador i no dubtarà a acabar amb tot.

Davant d'això, la classe obrera i els sectors populars han d'organitzar-se en els sindicats de classe i entorn de les organitzacions revolucionàries. En el cas dels estudiants, davant la negació de futur per part del capitalisme, és necessari l'enfortiment de les organitzacions estudiantils de base, perquè la vaga general educativa del proper 22 de maig sigui un pas més cap a la convocatòria d'una nova vaga general contra les mesures antiobreres i antipopulars imposades des del govern de la burgesia del PP al servei del capitalisme europeu.

La vaga del 22 de maig ha de ser un punt d'inflexió, on la classe treballadora i el poble prengui consciència que sota el capitalisme i les seves institucions (UE, EURO i OTAN) només cap misèria i explotació i que la lluita sostinguda és l'únic camí per aconseguir revertir la situació i construir una societat justa i equitativa, la societat socialista-comunista.

DEFENSAR L'EDUCACIÓ PÚBLICA, MÉS QUE UNA OPCIÓ UNA NECESSITAT!

LES RETALLADES EN EDUCACIÓ, NO PASSARAN!

Davant l’escalada repressiva del Govern de la Generalitat

El Partit Comunista del Poble de Catalunya i els Joves Comunistes del Poble Català, davant l’escalada repressiva del Govern de la Generalitat amb la connivència del Govern Central, manifestem la nostra frontal oposició.

Els fets succeïts a la vaga general del 29 de març a Barcelona han servit d’excusa per iniciar una intensificació sense precedents de la repressió contra el moviment popular de Barcelona i de Catalunya. És curiós comprovar com, mesos abans dels fets de la vaga general, la Conselleria d’Interior tancava milionaris contractes per rearmar amb gasos lacrimògens, pots de fum i amb nous projectils els cossos antidisturbis. La Conselleria d’en Felip Puig sembla ser la única a la que no afecten les retallades.

De la vaga general se’n deriva la imputació de desenes de sindicalistes i joves activistes així com l’empresonament de sindicalistes i estudiants, als qui, com a PCPC i CJC/JCPC, no podem donar altra qualificatiu que el de presos i preses polítics.

En paral·lel a l’actuació de la Generalitat, el Govern Central prepara una reforma del codi penal per criminalitzar i reprimir amb major efectivitat i contundència les lluites de la classe obrera.

A més, el Govern Català, ha recorregut a una acció sense precedents al publicar en una web les imatges de desenes de persones a qui, ignorant la presumpció d’innocència, ignorant la llei del menor i la llei de protecció de dades, acusa de delinqüents, i demana la delació ciutadana. Recordem que establir xarxes civils de delators era una pràctica habitual de dictadures com la xilena, l’argentina o a la Colòmbia de l’actualitat. Aquests tipus d’accions estan conceptualment molt a prop de la creació de xarxes parapolicials.

Ara, al 1er de maig, hem patit la provocació i el setge dels cossos antiavalots i d’agents encaputxats vestits de paisà, amb escorcolls indiscriminats, requisa de propaganda, fotografiant la cara del posseïdor de la propaganda, per tal de vincular ambdós elements. Fets d’extrema gravetat, ja que és inevitable pensar que el Govern d’Artur Mas està confeccionant llistats polítics i ideològics, llistats dels que ja teníem constància, però que, desprès d’aquest primer de maig tindran un caràcter massiu i exhaustiu.

Barcelona continua en estat de setge, 8.000 antiavalots protegiran la cimera del BCE del poble. Milers d’antiavalots blindaran una cimera dels estudiants que es manifestaran aquell mateix dia contra l’augment abusiu i prohibitiu de les taxes.

Els i les comunistes manifestem, novament, que l’Estat no és neutral, que l’Estat té un caràcter de classe per essència, i que en certs moments històrics, l’Estat Burgès ha pogut mantenir la seva façana democràtico-burgesa mentre la correlació de forces a la lluita de classes li ho permetia. Aquesta façana està caient al mateix ritme que la brutal crisi capitalista recau sobre els ossos de la classe obrera i aquesta augmenta el seu nivell de consciència i de lluita.

Per això novament diem que el capitalisme ni és reformable ni és humanitzable i fem una crida a abandonar concepcions interclassistes i reformistes que només desorienten a la classe obrera i beneficien a la oligarquia.

El PCPC i els CJC/JCPC exigim:

1.      La fi de l’escalada repressiva

2.      L’alliberament dels i les empresonades arrel de la vaga General

3.      L’absolució dels encausats i encausades arrel de la Vaga General

4.      El tancament de la web il·legal que promou la delació

5.      La destrucció  dels fitxers polítics i ideològics elaborats per Interior

6.      La dimissió del Conseller Felip Puig i la depuració dels cossos repressius

El PCPC i els CJC/JCPC considerem que l’únic camí és enfortir la lluita de masses, amb la classe obrera al davant, per aturar la barbàrie capitalista. És en aquest sentit que es manifesta, cada cop amb major claredat, la necessitat d’articular el Front Obrer i Popular pel Socialisme com a millor instrument de lluita per a la classe obrera.

Barcelona, 3 de maig de 2.012

Comitè Executiu del PCPC

Comitè Nacional dels CJC/JCPC